06 d’agost 2017

Creps de fajol o blat negre [sense gluten i sense lactosa] - Crep bretona

M'agraden molt les creps! ♥ Moltíssim!! ♥ El cas és que no en faig massa sovint per no dir pràcticament mai.  




El cap de setmana, quan ens podem permetre el luxe d'anar a poc a poc, tinc més tirada a fer pancakes o gofres per esmorzar mentre que les creps... no acabo de trobar el moment. 

Potser un dels motius (des d'un punt de vista perfeccionista-torracollons) és que al no tenir crepera no aconsegueixo la finesa que, per mi, mereixen les creps i per tant, ja no m'hi poso PERÒ avui sí! 

Avui hem fet un dinar boníssim! Unes creps de fajol amb un interior fresc i ben sa: enciam, tomata, pit de pollastre a la planxa, una cullerada de formatge fresc i un polsim de cibulet. 




Un àpat baix en calories i greixos però ben saborós, us ho asseguro! I aptes per a celíacs i/o intolerant a la lactosa! La farina de fajol NO porta gluten i la recepta tradicional de les galettes bretonnes NO porta llet sinó aigua. 

I vull compartir la recepta amb vosaltres perquè ha funcionat a les mil meravelles. La recepta de les creps, és clar, ja que el farcit, com sempre passa en aquests casos, va a gust del consumidor☻

Ingredients

Per unes 8-10 creps
  • 250 grams de farina de fajol
  • 500 grams d'aigua
  • 1 ou batut
  • 1 cullerada d'oli d'oliva verge extra - el meu Oli de Pau (de l'Empordà)
  • 1 cullereta de sal

Procediment

  • Barregem tots els ingredients integrant-los bé i mirant que no quedin grumolls. 
  • Tapem el bol i deixem que la massa descansi 1 hora (més o menys) a la nevera.
  • Passat el temps de repòs ja podem començar a fer les creps. 

Per fer-les, ja sabeu com va! Si teniu crepera, seguiu les instruccions del vostre aparell i sinó, ho feu com jo:
  • Untem una paella amb una mica d'oli vegetal.
  • Esperem que la paella estiri ben calenta i hi evoquem una porció de la massa. 
  • Intentarem escampar-la i anar engrandint la crep tant com poguem ja que les creps han de quedar, a ser possible, fines.
  • Deixem que la crep es vagi fent fins que veiem que s'aixeca de les vores. En aquest moment la girem i la fem de l'altra costat.


Així fins que se'ns acabi la massa. I no patiu si la primera crep no surt bé. La dita diu que la primera crep (o pancake) sempre és per la paella! I és prou cert ☻

La temperatura de la paella hi juga el paper més important de tots però només de tirar la massa dins la paella ja us adonareu si la temperatura és la correcta: al tocar la paella, la crep queda automàticament plena de foradets i al girar-les... no deixeu d'admirar-les! Semblen autèntiques Mandalas 


Vinga, a gaudir-ne!! 


Amb allò que us vingui més de gust!!! Que per cert, si us interessa un interior dolç, NO quedeu!! L'Iris perd el nord per la crep de xocolata amb marshmallows!!! ♥ 


I qui no? oi? ☻


21 de juny 2017

Escabetx de gambes {Projecte Roca}

Doncs sí, ja ha passat un mes i tornem a tenir recepta de La cuina de la meva mare de Joan Roca. 



Ja sabeu que els beneficis de la venda del llibre van destinats al banc dels aliments de Girona així que, a més de ser un llibre de cuina molt nostra, és un llibre solidari. 

18 de juny 2017

Taronges confitades

S'acosta Sant Joan i per la coca d'aquest any necessito taronges confitades i no les trobo a les botigues així que, tal i com ja vaig fer amb les llimones, les he confitat jo. És fàcil, només cal una mica de temps☻ 


I el resultat val 10 vegades el temps invertit! No sabreu què és una taronja confitada fins que les feu a casa ♥

Ingredients

  • 3 taronges
  • Aigua per escaldar-les
  • Sucre - la quantitat de sucre és 1 mida i 1/2 del pes de les taronges una vegada escaldades
  • Aigua - la mateixa quantitat que de sucre
  • Clau d'espècia - 4 poncelles
  • 1/2 beina de vainilla

Procediment

  • Rentem bé les taronges i les tallem a rodelles.
  • Posem l'aigua a bullir i així que arrenqui el bull hi tirem les rodelles de taronja. 
  • Deixem que torni a agafar el bull i les courem uns 10 minuts a foc mitjà doncs al portar la polpa, hem d'anar en compte a no coure-les massa ràpid.
  • Passat aquest temps, les escorrem i les passem per sota l'aigua freda. 
  • Tornem a posar aigua a bullir tot repetint els 3 darrers passos. 
  • Un cop tenim les taronges escaldades, escorregudes i fredes, les pesem per saber la quantitat de sucre que necessitarem. 

Les meves taronges un cop escaldades pesaven 370 grams, així que he fet servir 555 grams de sucre i la mateixa quantitat d'aigua. 

  • Ara prepararem el xarop tot posant a coure l'aigua, el sucre, la beina de vainilla i les poncelles de clau d'espècie. 
  • Anirem remenant per tal de dissoldre tot el sucre i així que arrenqui el bull baixarem la temperatura i deixarem que cogui uns 15 minuts.
  • Seguidament hi afegim les taronges.
  • Fem una bona barrejada, baixem una miqueta més la temperatura i deixarem que es coguin les taronges durant uns 50-60 minuts o fins que veieu que van quedant d'un to taronja intens i però un punt transparent. 


Ara les podem anar traient i les anem dipositant sobre el paper sulfurat per deixar-les assecar PERÒ... 

... si no les voleu fer servir totes de cop, les que no necessiteu de seguida les podeu posar dins un pot de conserva, omplir-lo del xarop on les hem cuit i tapar ben fort. Posem el pot cap per avall per afavorir el buit i ja tenim taronges en almívar per omplir el rebost i fer servir la propera vegada que en calguin. 


Les que volem fer servir de seguida, les deixarem assecar a temperatura ambient durant 24 hores i l'endemà les arrebossem amb sucre. 

Ben tapades dins una caixa de llauna i guardades en un lloc fresc es conserven durant 2-3 setmanes seques i perfectes. A partir d'aquí... potser us agafaran humitat poc a poc i veureu que el sucre es va desfent. Queden més enganxoses però això no vol pas dir que s'han fet malbé així que, entre aquestes i les que hem guardat en almívar, tenim taronges per temps! ☻

Per cert, les que tenim en almívar les podem menjar directament del pot o, si volem fer-les servir per fer coques, tortells o sucar-les amb xocolata, una vegada escorregudes, les deixem assecar  com si les acabéssim de fer. 

Espero que us agradin!

03 de maig 2017

Coca de iogurt de xocolata (amb més xocolata)


I és que jo no sé vosaltres, però els ingredients i la fórmula de la coca de iogurt és una d'aquelles receptes que tinc gravades a la memòria igual com les taules de multiplicar o els noms dels planetes. No se perquè però, sigui pel motiu que sigui, m'agrada saber que m'acompanya sempre en moments on em calen solucions ràpides i/o improvisacions de darrera hora.  

La recepta bàsica i sense floritures ja la tinc publicada a aquí i és estupenda! Amb ella he fet pastissos ben vistosos com aquest per l'aniversari de l'Iris. És una coca absolutament versàtil!

La versió amb xocolata és igualment espectacular i també la faig moltes vegades també. De fet, em pensava que ja la tenia publicada però es veu que no... tot i que jo encara posaria les mans al foc que sí que la tenia escrita... 




És igual!! Si no està fet, anem a fer-ho ara mateix! 

Aquesta vegada n'he fet uns mini bundts. Queden moníssims i es mengen en dues mossegades. Ideals per moments on ens cal una dosis de xocolata instantània! A més, hi he afegit perles de xocolata!! La mossegada no només és ràpida, sinó també MOLT efectiva! ♥




Anem-hi!

Ingredients - per una coca o 15 mini Bundts. 


Només per aclarir-ho una vegada mes, ja sabeu que les quantitats dels ingredients de la coca de iogurt, venen donades amb mides: 1 mida = a la capacitat del potet de iogurt - llegiu "Notes" 

Us adonareu que igualment us dono les quantitats en grams entre parèntesis. Perquè? Bé, per qüestions pràctiques! Cada vegada més, els iogurts que comprem a casa venen en pots d'un quilo... ☻ 
  • 3 ous
  • 1 mida i 1/4 de sucre (175 grams)
  • 1/2 mida d'oli d'oliva suau (70 grams)
  • 1 iogurt de xocolata (150 grams)
  • 2 culleretes de pasta de vainilla o les llavors d'1 beina.
  • 2 mides i 1/2 de farina (250 grams)
  • 1/2 mida de cacau sense sucre (50 grams)
  • 1 paquet d'impulsor (15 grams)
  • 1/4 de cullereta de bicarbonat de sodi
  • 50 grams de perles de xocolata - opcional


Procediment - llegiu "Notes"


Escalfem el forn a 190°C i preparem el motlle que volgueu utilitzar tot untant-l0 amb una mica de mantega. 
  • Deixatem lleugerament els ous dins un bol.
  • Hi afegim el sucre i comencem a batre.
  • Així que la barreja hagi blanquejat, hi afegim l'oli poc a poc sense deixar de batre. 
  • Un cop tot integrat, ja hi podem tirar el iogurt i la vainilla.
  • Tamisem la farina, el cacau, el llevat i el bicarbonat de ho afegim a la pasta per la coca. Barrejarem molt bé per no deixar grumolls però pausadament.
  • Finalment hi afegim les perles de xocolata, les integrem amb una espàtula i ja podem posar la barreja dins una mànega pastissera d'un sol ús. 


Ja només ens falta omplir els motlles de mini Bundts, vigilant no omplir-los massa, i els posem al forn. 

Un cop tenim els Bundts a dins, baixem el forn a 180°C i els deixem coure uns 15-20 minuts. Si en comptes de fer peces individuals, feu una coca amb motlle tradicional, el temps de cocció s'allargarà. Normalment parlem d'uns 30-35 minuts però millor feu sempre la prova de l'escuradents.

Un cop cuits els traurem del forn i així que els puguem manipular, els posem (encara dins el motlle) sobre la superfície de treball fent que reposin sobre la base. Així agafaran la forma plana que volem que tinguin. 

Passats 5 minuts ja podem desemmotllar i traspassar-los a sobre una reixeta perquè refredin del tot o... els mengem tebis! Són boníssims!! Les perles de xocolata estan mig desfetes i trobar-les a la boca és una verdadera sensació! Vosaltres mateixos, sigui com sigui són satisfacció pura! 




Qui ho hauria dit... una simple coca de iogurt... ♥



NOTES

  1. Les mides de iogurt. Tal i com us vaig comentar a la coca de iogurt clàssica i parlant de receptes familiars, no hi ha 2 coques iguals. Si doneu un cop d'ull a la xarxa, us adonareu ràpidament que les mesures (mides) dels diferents ingredients varia d'una recepta a l'altre i sempre surt bé: un motiu més per considerar aquesta coca una coca fantàstica!! En aquest cas jo he fet servir igualment la recepta de tota la vida (ja us vaig dir que conté sucre i menys oli que altres receptes que he vist) PERÒ he adaptat la quantitat de sucre encara una mica més perquè el iogurt (en aquest cas) ja porta sucre i la farina. Així hi he pogut afegir el cacau sense perdre hidratació.
  2. Les quantitats ens grams. Si us mireu les quantitats en grams, només dir-vos que estan calculades a partir d'un iogurt individual de 150 grams. A Suïssa la majoria de iogurts individuals acostumen a ser de 180 grams però resulten una mica massa grossos així que ja fa cosa d'un parell d'anys que n'hi ha de 150 grams. NO se'n troba pràcticament cap de 125 grams que, si no m'equivoco, és la mida habitual a Catalunya. De tota manera, podeu agafar sense cap problema un sol iogurt per fer aquesta recepta. També sortirà bé! Si al final us sembla que la pasta és poc humida, hi afegiu 2 cullerades de llet, remeneu bé i va que xuta! ☻
  3. Per on començo? Cal tenir present que aquesta coca ja es feia quan ningú es preguntava si era millor separar els rovells de les clares o si primer calia batre els ous i el sucre i desprès anar-hi afegint la resta. Jo, des que compro els iogurts familiars, acostumo a començar batent els ous i el sucre PERÒ no us atabaleu! Comenceu amb els ous i aneu barrejant els ingredients tal i com us vagi millor! La meva mare sempre començava amb el iogurt per tenir el pot a punt... 

29 d’abril 2017

Pastís de pastanaga i moniato


Un pastís de pastanaga que porta reminiscències de la Setmana Santa i els dies de Pasqua. 


El calendari ha estat força ajustat al llarg dels darrers dies i fins avui no he aconseguit publicar-lo. Però encara que tard, no vull deixar de fer-ho perquè va ser boníssim - fins i tot per mi que no sóc cap fan dels pastissos de pastanaga - i segur el repetiré ben aviat. 

A més, sembla ser que sí que hi ha molts enamorats dels pastissos de pastanaga fent recerca a la xarxa perquè si em fio de les estadístiques que m'ensenya Blogger, no hi ha setmana sense que el pastís de pastanaga i pinya amb almívar que tinc publicat no tingui unes 8-12 visites. Des del dia de la seva publicació i fins avui ha estat vist més de 2500 vegades!! Uauuu!

Quan vaig publicar el pastís del que acabem de parlar, us vaig prometre fer-vos l'Aargauer Rüeblitorte: essent originari de la regió d'Aargau, és el pastís de pastanaga més popular de Suïssa! La meva intenció era fer-lo per Setmana Santa i publicar-lo per tots vosaltres PERÒ no podrà ser! No aquesta vegada...





No sé què tenia al cap quan vaig anar a comprar! Quan vaig tornar a casa... m'havia oblidat la meitat de les pastanagues, el Kirsch i vaig confondre les avellanes per les ametlles! Un desastre! Però vaja, com que ja l'havia promès a la família, vaig improvisar i va sortir rodó! ♥


Ingredients

Per un motlle de 20-25 cm.

Pel pastís

  • 4-5 pastanagues (180-190 grams)
  • 1/2 moniato (60-70 grams)
  • 1/2 llimona - suc i ratlladura
  • 5 ou 
  • 200 grams de sucre
  • 1 polsim de clau en pols
  • 1 polsim de canyella
  • 250 grams d'ametlla molta
  • 60 grams de farina de rebosteria
  • 1 paquet d'impulsor (15 grams)
  • 1 polsim de bicarbonat sodi

Pel glacejat

  • 200 grams de iogurt grec natural - podeu agafar perfectament 2 iogurts
  • 60 grams de sucre llustre 
  • 1 cullereta de pasta de vainilla

Procediment

Escalfem el forn a 190°C i untem el motlle que farem servir amb una fina capa de mantega. Us aconsello folrar la base amb paper sulfurat perquè sigui més fàcil desemmotllar-lo. 

  • Comencem rentant, pelant i ratllant ben fins la pastanaga i el moniato. Un cop tot ratllat, hauriem de tenir uns 250-260 grams en total però no us preocupeu si en teniu més o menys, no ve d'un parell de grams.
  • Hi afegim la ratlladura i el suc de la llimona i reservem.
  • En el bol on farem el pastís hi posem els rovells d'ou tot separant les clares i deixant-les per més endavant. 
  • Hi afegim el sucre i comencem a batre fins que blanquegi i agafi volum.
  • Ara hi posem el clau i la canyella juntament amb la pastanaga i el moniato ratllat. 
  • Barregem bé fins que quedi tot ben integrat.
  • Hi integrem també les ametlles moltes i barregem.
  • Tamisem l'impulsor amb el bicarbonat de sodi i la farina.
  • Ho afegim a la pasta de pastís tot barrejant de nou per integrar-ho tot.
  • Finalment batem les clares a punt de neu i les incorporem al pastís tot integrant-les poc a poc amb una espàtula i amb moviments ben airosos.
  • Ja podem posar el pastís al motlle.

Posarem el pastís al forn tot baixant la temperatura a 180°C i el deixarem coure uns 45-50 minuts fins que quedi ben daurat i al tocar-lo amb la punta del dit, no s'enfonsi. 

Un cop cuit el traurem del forn, esperarem uns 10 minuts i el desemmotllarem tot deixant-lo sobre una reixeta perquè es refredi del tot. 

Mentrestant farem el glacejat que no pot ser més fàcil! Simplement barregem tot els ingredients fins que el sucre es desfaci i tinguem una crema ben homogènia. 

Quan el pastís sigui ben fred hi tirarem el glacejat per sobre i llestos! 

Abans de servir-lo deixarem que el glacejat s'assenti una mica i ja podem clavar-hi queixalada! És super moist i on s'ajunta el pastís amb el glacejat es desfà pràcticament a la boca! 




Ens va agradar moltíssim la combinació pastanaga - moniato i l'ametlla també li dóna un toc i un gustet deliciós. I el glacejat de iogurt fa que sembli realment lleuger. Una improvisació que va entrar per quedar-se a casa. 

Espero que us agradi a tots igual que a nosaltres! ♥ Ja m'ho direu! 

I pels amants de la pastanaga tinc una bona noticia! Aquesta improvisació forçada fa que em quedi pendent el pastís de pastanaga original i tradicional de l'Aargau! És a dir... no patiu que us portaré més pastanaga ben aviat!!☻

25 d’abril 2017

Magdalenes de xocolata {Jack i les mongetes màgiques}


Avui és 25 i toca participar al repte Una galleta, un cuento. Malgrat haver-se ajuntat un munt de coses darrerament: Quaresma, Setmana Santa, Sant Jordi,... no volia deixar de participar-hi aquest mes perquè ja m'he saltat un parell de mesos per culpa de la  feina.


Aquesta vegada la Maite de Antojo en tu cocina ha escollit el conte de les mongetes màgiques i en Jack o en Jac o en Jaume o en Joan o... com li vulgueu dir! ☻ A la xarxa no hi ha qui es posi d'acord!! Malgrat tot, l'original és diu Jack and the beanstalk així que si seguim la norma de que els noms no es canvien, trobo que Jack és el nom més correcte.  

Coneixeu el conte, oi? És un dels contes de fades més populars de tots: el seu protagonista, en Jack, canvia una vaca per unes mongetes màgiques de les que creix una mongetera enorme que arriba a la terra del gegant. En Jack, hi puja tres vegades i sempre aconsegueix enganyar al gegant i tornar a casa portant amb ell un sac de monedes d'or, l'oca dels ous d'or i una arpa que toca sola. La darrera vegada però, el gegant segueix a en Jack i baixa la mongetera. En Jack, més ràpid, la talla tot provocant la caiguda i la mort del gegant. Amb els tresors que en Jack li ha agafat al gegant, ell i la seva mare viuen feliços i mengen anissos la resta dels seus dies. 


Doncs bé, la meva plantació particular de mongetes, no és res més que una magdalena de xocolata amb xocolata que farà les delícies dels més llaminers de casa.  


Són molt fàcils de fer i tant esponjoses que gairebé és millor fer-la d'un dia per l'altre perquè adquireixin cos ja que de menjar-les de seguida són pràcticament volàtils ☻

A veure si us agraden...

Ingredients 


Per 12 magdalenes de les tradicionals. Les meves són mes grosses i me n'han sortit 9.
  • 110 grams de mantega
  • 80 grams de xocolata negre amb un 70% mínim de cacau. 
  • 2 ous
  • 125 grams de sucre
  • 125 grams de llet
  • 1 cullerada de pasta de vainilla o les llavors d'1 beina.
  • 140 grams de farina de rebosteria
  • 20 grams de cacau sense sucre
  • 5 grams d'impulsor
  • 1 punta de bicarbonat de sodi 
  • 1/2 cullereta de café - si ho preferiu pot ser descafeinat.


Procediment


Escalfem el forn a 190 °C i preparem les càpsules per les magdalenes.
  • En un cassó al bany maria, desfem la mantega i la xocolata.
  • Així que estiguin ben desfetes, les reservem tot deixant que perdin temperatura.
  • Batem els ous i el sucre fins que blanquegin.
  • Mentrestant desfem la vainilla dins la llet.
  • Així que la barreja d'ous ja estigui ben airejada, hi afegim la llet.
  • Seguidament tamisem la farina amb el cacau, l'impulsor, el bicarbonat de sodi i el café. 
  • Ho afegim a la pasta de les magdalenes i barregem poc a poc per integrar-ho tot però sense perdre l'aire. Veureu que la pasta és d'una consistència semblant a una mousse.
  • Finalment hi afegim la xocolata tèbia i tornem a barrejar amb una espàtula.
  • Posem la pasta dins una mànega pastissera i ja podem omplir els motlles.


Els posarem al forn tot baixant la temperatura a 180°C i els hi deixarem uns 15-20 minuts fins que al tocar-les de la punta amb el dit, les noteu que reboten. De tota manera, si les traieu un parell de minuts abans, queden una miqueta molles a l'estil d'un brownie i també són molt bones!

Un cop cuites les deixeu refredar sobre una graella i ja estan llestes per menjar. Heu vist quin color?



Jo les he decorat amb unes petites tiges fetes amb pasta de sucre per convertir-les amb planter de mongetes però en qualsevol altra ocasió, amb un polsim de sucre llustre és com més ens agraden.

Si us agrada la xocolata no podeu deixar de fer-les! ♥ Són realment fosques i intenses com la xocolata més pura. No us n'adonareu i s'hauran acabat!!


Si no fos el cas, les guardeu dins una caixa de metall en un lloc fresc i es conserven bé uns 3 dies. No les poseu en un recipient hermètic perquà amb la humitat que porten, podrien florir-se. 

I si voleu donar un cop d'ull al les propostes de les meves companyes, les trobareu a aquí.

Una abraçada a tots!

23 d’abril 2017

Sant Jordi! Vols una rosa princesa? No, regala'm un llibre cavaller!!


Avui, mentre els blocs de cuina s'omplen de receptes dolces, jo us parlaré d'un llibre: El Motivo de Jordi Besalú.


"Año 107 de la Nueva Edad y los coches aún no vuelan. Contra todo pronóstico, el mundo se encuentra sumido en un retroceso temporal en el que no debería.."


Malgrat pugui semblar-vos un llibre d'autor desconegut com qualsevol altre o, encara pitjor, un llibre d'un autor desconegut CATALÀ, escrit amb CASTELLÀ! Justament ara que estem en plena lluita catalanista..., continueu llegint perquè tots sabem que moltes vegades els perjudicis poden ser més forts que la nostra voluntat de ser justos així que us ho explicaré. 



Per mi, és el llibre que més m'ha emocionat de tots els que he llegit fins ara i us puc assegurar que sóc una verdadera rata de biblioteca! Devoro els llibres amb la mateixa rapidesa que faig desaparèixer les magdalenes! ☻

El Motivo, l'argument del qual no té res d'esotèric, és per ell mateix una lluita de 7 anys per poder fer d'un somni una realitat. És una història que comença amb il.lusió, passa per convertir les nits en dies i acaba odiant i avorrint el dia en què tot va començar. 

Sempre hem sentit a dir que l'esforç es veu recompensat però, com tot a la vida, les excepcions són moltes! En aquest cas el llibre només ha vist la llum gràcies a l'autofinançament i a la tossuderia de l'autor per tancar un capítol que semblava no tenir fi. 



Una edició petita, 50 exemplars, per treure's el cuc i per no carregar-se el pressupost familiar. I fins i tot així... 

... el llibre té faltes! Faltes d'ortografía i de mecanografia. Els 300€ pagats a l'editorial per fer-se càrrec de la correcció final no devien ser suficients per posar-hi els 5 sentits. Una llàstima!!! Aquestes coses són les que acaben destrossant els somnis!

Malgrat tot, i ara comença la part emocional, el llibre és BO!! Fins i tot jo diria que MOLT bo!


 "...Ahí abajo todo era distinto. Silencio, oscuridad y unos puntitos luminosos que, poco a poco, se iban esparciendo por la galería."


Potser alguns ja us haureu fixat amb la coincidència de cognoms entre l'autor i jo... SÍ! El meu germà ha escrit un llibre! ♥


I no! No us penseu que l'estic posant pels núvols precisament perquè és el meu germà! Jo acostumo a passar-me de crítica i amb la família encara més: és el que fa la confiança!

Us diré que és un llibre del que jo pràcticament no havia sentit parlar, un projecte d'aquells a llarg termini al qual no acabàvem de donar-li crèdit i justament ahir, puntual per Sant Jordi, va arribar a casa meva en forma de paquet des de Catalunya i va deixar-me sense paraules! 

Ja d'entrada al desembolicar-lo! El disseny és modern, minimalista de colors i es veu molt professional! M'encanta el to mat i el tacte sedós! 

I llavors ja, al començar a llegir-lo... WOW! No, no m'hauria imaginat mai que el meu germà (mecànic de professió, fanàtic dels video-jocs, casat, amb 2 fills i anant sempre de cul) trobaria el temps per escriure un llibre de 393 pàgines, sobre una temàtica que no és la seva i unes descripcions que enganxen, et situen justament on has d'estar i són, fins i tot, gairebé poètiques!


"Kerrzab era un voraz lobo de mar confinado en tierra por la edad. Un hombre de arraigada tradición marinera que, desde hacía tiempo, formaba parte del mobiliario del taller."


o aquesta altra:


" La noche vestía un cálido manto de estrellas y el Esfriudon, cual afiladas tijeras de sastre, cortaba el mar produciendo un sedoso susurro." 


El tema de l'idioma... 

El fet de decidir-se a escriure El Motivo en castellà no va pas venir motivat (visca la redundància) pel típic tòpic d'arribar a més gent i així augmentar les ventes. Per ser sincers, el meu germà no confia a vendre ni un examplar! 

El verdader motiu és que ja sigui per la influència dels milers de pel.lícules que ha vist i veu (li encanta el cinema), pels anys de moure's en mons imaginaris gràcies als vídeo-jocs o per haver-se dedicat a Briconsola durant més de 10 anys, la fantasia d'en Jordi vola millor amb la llengua d'en Quixot.  

No us negaré que em costa llegir el llibre amb castellà sabent que és del meu germà. No per res, simplement perquè no és l'idioma familiar. Per altra banda però, és perfecte per llegir tranquil.lament  tot oblidant-me de qui l'ha escrit i poder ser més objectiva. 



El llibre està catalogat com a llibre d'aventures: ens trobem en un món nou creat com a conseqüència d'una explosió que destrueix i canvia la forma física de la Terra. I aquí és on es mou el nostre protagonista:


  "Actualmente estamos en el año doscientos cuarenta de la Segunda Edad, tengo veintiséis años y soy buzo de extracción de la minería Brey. Mi nombre es Elidor Ractsul y, al igual que antaño, sigo soñando con ser viajero."



No us explicaré el final per dues raons: 
  1. NO vull ser una Spoiler! Em faria feliç veure que el meu germà s'equivoca perquè el llibre sí que es ven. Fins i tot si parlem d'aquests primers 50 exemplars a tall de prova pilot. Si us animeu, el podeu comprar directament al meu germà a Briconsola o fer-ho a través de l'editorial
  2. No podria explicar-vos-el encara que en tingués la intenció: encara no l'he acabat!! ☻ Llegeixo ràpid, però el llibre tot just em va arribar ahir i 393 pàgines són moltes pel poc temps lliure del que disposo. Però tornaré a per concloure aquesta entrada així que l'hagi acabat: serà molt aviat!!



I ara per tu Jordi. 

MOLTES felicitats! Felicitats pel teu sant i pel llibre!!!! Passi el que passi i es venguin els exemplars que es venguin, a mi m'agrada!! És interessant, amé i ple de sorpreses. No ho dic per dir, ja em coneixes. Però per sobre de tot...

... estic MOLT orgullosa de tu per haver seguit el teu somni! Ho volies fer i ho has fet!! Ens has deixat a tots amb un pam de nas i aquest èxit personal és ben teu! Ja ningú te'l pot espatllar. T'estimo! ♥


" - ¡Esto es alucinante! - dijo al advertir mi presencia -. Qué paz, qué tranquilidad... En La vida había experimentado un momento así. Estamos dentro de tu sueño, Elidor... gracias por invitarnos..."


BON Sant Jordi a tots amics i no us oblideu de lluitar pels vostres de somnis!

19 d’abril 2017

Galtes de porc al forn {Projecte Roca}

S'ha acabat la Setmana Santa! Encara em queda el pastís de pastanaga i moniato per publicar però a vegades l'agenda mana: avui és el 3r dimecres de mes i toca #projecteroca! 




Ja sabeu, el projecte que pretén posar fotos al llibre de Joan Roca: La cuina de la meva mare. Llibre que destina tots els seus beneficis al banc dels aliments de Girona.   

16 d’abril 2017

Brunyols o Bunyols de l'Empordà

M'atreviria a dir que els brunyols (no bunyols) de l'Empordà són els més habituals a la zona de Girona. A casa, s'han fet sempre el Dijous Sant per tenir-los a punt el Divendres Sant. 





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...